Apostem pels serveis cent per cent públics, universals i de qualitat, i volem blindar les polítiques d’acompanyament escolar, de la promoció i prevenció juvenil i infantil i una cobertura social perquè ningú es quedi enrere.
Els impostos, les taxes i els preus públics són el principal instrument per a finançar les polítiques públiques. Als ajuntaments en general i a Montornès en concret hem lluitat de valent, amb molt poc marge, per a combatre les polítiques de retallades que ens venien imposades des de la Generalitat i el Govern central, especialment durant la gestió del Ministre Montoro.
Davant d’aquest escenari, hem volgut establir una política tributària més justa i progressiva: que pagui més qui més té. Ja ho hem fet amb els preus de l’Escola Bressol i l’Escola de Música Dansa i Teatre. Es van establir tarifes socials segons la renda i situació de cada família.
En els darrers anys els impostos no han pujat i hem tingut una tendència general de congelació, atesos els efectes de la crisi que hem patit. S’han fet petites actualitzacions de l’IBI principalment a grans empreses que han permès una redistribució de la riquesa i un desplegament de polítiques socials centrades en la infància, la gent gran, persones dependents o persones en risc d’exclusió social, entre d’altres, apostant per l’educació i la igualtat.
L’IBI és un impost vinculat al valor cadastral de propietat i que, generalment, té relació amb la renda familiar. Per això creiem que és necessària una revisió d’aquest impost per cercar una major progressivitat. El plantejament seria portar a terme petites pujades d’entre 3 i 20 euros anuals per rebut que no afecten la quotidianitat de la majoria de la població de Montornès, i que en total suposaria incrementar la recaptació uns 250.000 a 300.000 € per any on podríem destinar un percentatge a ajudar a famílies que no puguin fer front a les pujades de l’IBI. Aquest és el plantejament que s’estan fent molts ajuntaments d’arreu i de tots els colors perquè de no fer-lo la perspectiva a mig termini serà molt complexa. Amb aquesta actualització, podríem garantir el desenvolupament de les polítiques socials.
Hem intentat fer veure aquesta reflexió a la resta de grups municipals però no s’han mostrat favorables a treballar per fer-ho possible. Finalment l’IBI quedarà congelat un any mes per a les famílies, s’apujarà un 2% a la industria i es penalitzarà amb un 50% els bancs i grans tenidors amb pisos buits durant més de dos anys.
Nosaltres persistirem en aquest missatge: petits increments que no afectin l’economia de les famílies i junts suposin molts recursos per fer polítiques públiques i redistribuir la riquesa entre tota la ciutadania.
Seguirem treballant per aconseguir protegir els serveis públics com l’educació, l’esport, la cultura o el transport, tot entenent les dificultats de moltes famílies, que són les que alhora es beneficiaran d’un bon funcionament aquests.
