Un cop més aquest mes de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional Contra la Violència Masclista, sense obviar que per nosaltres cada dia és 25 de novembre.
Fa temps que volem pensar que per fi, d’una vegada, la violència masclista és un dels temes prioritaris de l’agenda del país: ha de ser considerada una qüestió d’Estat. Les dades són esfereïdores: un cop més, 88 dones assassinades a Espanya, 8 a Catalunya.
Aquests fets ens obliguen de nou a ser aquí a manifestar la nostra indignació i rebuig contra una de les majors xacres socials del país. Uns fets que reflecteixen el risc de ser dona en una societat masclista, on les dones són assassinades pel sol fet de ser dona.
La violència masclista s’exerceix al llarg de tot el cicle vital de les dones. Al món, 1 de cada 3 dones ha patit violència masclista.
No podem obviar la violència sexual exercida contra les dones, basada en els valors patriarcals més primitius i irracionals dels homes agressors.
Indignant és culpabilitzar i responsabilitzar les dones que pateixen agressions per part dels homes, perquè porten una faldilla, uns pantalons curts o caminar sola. La forma de vestir d’una dona no és mai la raó per la qual ha rebut un atac masclista. Les agressions i les morts comencen i acaben en l’agressor, no en la víctima.
Comencem, llavors, a revisar per què? Els homes se senten amb dret a provocar aquesta por sense qüestionar-los. Hem de començar a canviar la perspectiva i posar el focus d’atenció en l’agressor, i no pas en la víctima. Preguntem-nos per què un home decideix agredir, violar o matar una dona, i no què ha fet la dona per a provocar-lo.
Per lluitar contra la violència masclista necessitem mesures urgents polítiques i institucionals que siguin capaces de donar resposta a les necessitats específiques de les dones víctimes de violència masclista, sense obviar la de les seves filles i fills.
Com a Montornès en Comú mostrem el nostre rebuig a tota forma de violència masclista.
